dissabte, 28 de novembre del 2009
dimecres, 25 de novembre del 2009
IMPORTANT: REUNIÓ PELS VOLUNTARIS DEL 13-D
REUNIÓ EL 27 DE NOVEMBRE A LES 10 DE LA NIT A L'ATENEU. Tots aquells que volgueu ser voluntaris el dia 13 de desembre esteu convocats a aquesta reunió. En aquesta trobada, i amb l'antel·lació suficient perquè tothom es pugui planificar bé l'agenda, establirem quines persones faran les tasques necessàries el 13-D per dur a terme la consulta sobre la independència de Catalunya als tres pobles del Voltreganès.
És IMPORTANT VENIR o FER-NOS SABER QUE ESTEU DISPONIBLES EL 13-D.
Les tasques que faran els voluntaris el 13-D són principalment dues:
- Membres d'una mesa electoral (necessitem 3 persones per cada mesa, podem fer torns)
- Membres de seguretat a cada col·legi (seria convenient un mínim de 2 persones per col·legi, podem fer torns)
Des del Voltreganès Decideix estem treballant durament i a contrarellotge per tal que el 13-D sigui un èxit a Les Masies, Sant Hipòlit i Santa Cecília de Voltregà. Tot i que som una trentena de gent molt activa, pel dia de la consulta necessitem ser molts més, si no és impossible poder tirar endavant aquest projecte.
Per això, si creus en aquesta consulta i estàs disponible el dia 13 de desembre, anima't a donar-nos un cop de mà. Unes hores del teu temps durant aquella jornada poden ser claus per l'èxit d'aquesta iniciativa. A part de tot això, no cada dia es té l'oportunitat de participar en l'organització d'un esdeveniment històric pel nostre país. Ens veiem divendres, vine amb tots els amics i companys que vulguis!
És IMPORTANT VENIR o FER-NOS SABER QUE ESTEU DISPONIBLES EL 13-D.
Les tasques que faran els voluntaris el 13-D són principalment dues:
- Membres d'una mesa electoral (necessitem 3 persones per cada mesa, podem fer torns)
- Membres de seguretat a cada col·legi (seria convenient un mínim de 2 persones per col·legi, podem fer torns)
Des del Voltreganès Decideix estem treballant durament i a contrarellotge per tal que el 13-D sigui un èxit a Les Masies, Sant Hipòlit i Santa Cecília de Voltregà. Tot i que som una trentena de gent molt activa, pel dia de la consulta necessitem ser molts més, si no és impossible poder tirar endavant aquest projecte.
Per això, si creus en aquesta consulta i estàs disponible el dia 13 de desembre, anima't a donar-nos un cop de mà. Unes hores del teu temps durant aquella jornada poden ser claus per l'èxit d'aquesta iniciativa. A part de tot això, no cada dia es té l'oportunitat de participar en l'organització d'un esdeveniment històric pel nostre país. Ens veiem divendres, vine amb tots els amics i companys que vulguis!
dissabte, 21 de novembre del 2009
Per fi tothom pot dir la seva
Aquest vídeo de campanya d'Osona Decideix representa l'essència de la consulta del dia 13: que tothom pugui expressar la seva opinió sobre la independència de Catalunya. Tu també ho podràs fer, a les urnes, el dia 13 de desembre.
dissabte, 14 de novembre del 2009
13 D. Vota
Falta un mes perquè prop de 130 municipis de tot Catalunya visquin un nou episodi d’una de les mobilitzacions populars més importants que ha viscut aquest país en els últims anys. La consulta popular sobre la independència de Catalunya que tindrà lloc el proper 13 de desembre té especial incidència a la comarca d’Osona, i per això la campanya a les nostres poblacions serà tan intensa que pot marcar un autèntic precedent.
Dit amb poques paraules, és l’hora de motivar a la gent perquè vagi a votar. Per la rellevància de la pregunta que es planteja, i també com a principi de regeneració democràtica d’un sistema que està corcat fins al moll de l’os. M’agradaria parlar primer, com a resposta als grans qüestionaments sobre la consulta que es fan des de certs sectors, sobre l’oportunitat i el sentit de la iniciativa. Després, m’agradaria posar especial èmfasi en el que suposa una consulta d’aquestes característiques com a exponent de democràcia participativa a partir de la iniciativa popular.
Per parlar de l’oportunitat de la consulta, la resposta és ben senzilla: qualsevol és un bon moment, ja que l’actualitat sempre està marcada per un ventall de problemàtiques molt diverses, i no es pot esperar a una mena de pau social i política absoluta per plantejar-nos en quin estat volem viure, i fins a quin punt els catalans volem exercir la nostra sobirania. Ara és el cas Millet, l’operació Pretòria i tantes altres coses que es poden esdevenir durant els mesos que se celebrin consultes, però tot això no té perquè posposar una iniciativa que ja fa temps que s’ha endegat. No tindria cap sentit deixar-la de banda a mig fer per cap altra cosa que pugui ocórrer al nostre voltant, com tampoc es posposen altres engranatges de la democràcia representativa en la que vivim a tenor de les circumstàncies de cada moment.
Pel que fa al sentit de la pregunta, és prou clar i tampoc cal donar-hi massa voltes. Han passat ja trenta anys des de la transició, la societat ha evolucionat però els principis constitucionals que regeixen l’estat espanyol (i en conseqüència Catalunya) han quedat del tot estancats, immutables. Especialment dramàtica és aquesta paràlisi respecte al model d’estat, i les desil•lusionants expectatives generades d’avançar cap a un estat federal (que van ser fonamentals per bastir el pacte de la transició que va segellar el difús estat de les autonomies en què vivim) han quedat en un no res. Ja no disposen de cap credibilitat. Catalunya no pot seguir esperant un canvi en la voluntat política espanyola per avançar en aquest sentit; és quelcom que ja podem constatar com a impossible. Aquesta realitat incontestable fa més que justificat el sentit de la consulta. Els catalans volem decidir el nostre futur com a poble, perquè fa temps que ho tenim pendent i perquè ja no acceptem més pròrrogues.
Dins d’aquest estancament polític general, que es concreta d’una manera realment doctrinal en el cas del model d’estat en què vivim, és també profundament dramàtic constatar que la democràcia i els seus mecanismes no avancen ni un sol mil•límetre amb el pas dels anys. En una societat on la població té una formació mitja molt per sobre de la que fa unes dècades, sembla obvi per a molts que aquesta democràcia representativa (la que ens permet votar cada quatre anys i poca cosa més) està quedant greument desfasada. No respon a les inquietuds de la gent, li genera desconfiança, distanciament, i la molt sovint mal interpretada desafecció de la que tant es parla. La gent està farta de la política quan té percepció que la seva paraula no serveix de res. Hem de caminar cap a un model de democràcia participativa on la gent percebi que té poder de decisió real. I la consulta popular del 13 de desembre també avança en aquest sentit. Tot i no ser vinculant (cal no oblidar això i tocar de peus a terra) l’experiència serà un autèntic precedent per la seva innegable vocació democràtica i pel seu convençut origen en la iniciativa del poble de Catalunya. Per tot això, ara és més que mai l’hora d’anar a les urnes.
Dit amb poques paraules, és l’hora de motivar a la gent perquè vagi a votar. Per la rellevància de la pregunta que es planteja, i també com a principi de regeneració democràtica d’un sistema que està corcat fins al moll de l’os. M’agradaria parlar primer, com a resposta als grans qüestionaments sobre la consulta que es fan des de certs sectors, sobre l’oportunitat i el sentit de la iniciativa. Després, m’agradaria posar especial èmfasi en el que suposa una consulta d’aquestes característiques com a exponent de democràcia participativa a partir de la iniciativa popular.
Per parlar de l’oportunitat de la consulta, la resposta és ben senzilla: qualsevol és un bon moment, ja que l’actualitat sempre està marcada per un ventall de problemàtiques molt diverses, i no es pot esperar a una mena de pau social i política absoluta per plantejar-nos en quin estat volem viure, i fins a quin punt els catalans volem exercir la nostra sobirania. Ara és el cas Millet, l’operació Pretòria i tantes altres coses que es poden esdevenir durant els mesos que se celebrin consultes, però tot això no té perquè posposar una iniciativa que ja fa temps que s’ha endegat. No tindria cap sentit deixar-la de banda a mig fer per cap altra cosa que pugui ocórrer al nostre voltant, com tampoc es posposen altres engranatges de la democràcia representativa en la que vivim a tenor de les circumstàncies de cada moment.
Pel que fa al sentit de la pregunta, és prou clar i tampoc cal donar-hi massa voltes. Han passat ja trenta anys des de la transició, la societat ha evolucionat però els principis constitucionals que regeixen l’estat espanyol (i en conseqüència Catalunya) han quedat del tot estancats, immutables. Especialment dramàtica és aquesta paràlisi respecte al model d’estat, i les desil•lusionants expectatives generades d’avançar cap a un estat federal (que van ser fonamentals per bastir el pacte de la transició que va segellar el difús estat de les autonomies en què vivim) han quedat en un no res. Ja no disposen de cap credibilitat. Catalunya no pot seguir esperant un canvi en la voluntat política espanyola per avançar en aquest sentit; és quelcom que ja podem constatar com a impossible. Aquesta realitat incontestable fa més que justificat el sentit de la consulta. Els catalans volem decidir el nostre futur com a poble, perquè fa temps que ho tenim pendent i perquè ja no acceptem més pròrrogues.
Dins d’aquest estancament polític general, que es concreta d’una manera realment doctrinal en el cas del model d’estat en què vivim, és també profundament dramàtic constatar que la democràcia i els seus mecanismes no avancen ni un sol mil•límetre amb el pas dels anys. En una societat on la població té una formació mitja molt per sobre de la que fa unes dècades, sembla obvi per a molts que aquesta democràcia representativa (la que ens permet votar cada quatre anys i poca cosa més) està quedant greument desfasada. No respon a les inquietuds de la gent, li genera desconfiança, distanciament, i la molt sovint mal interpretada desafecció de la que tant es parla. La gent està farta de la política quan té percepció que la seva paraula no serveix de res. Hem de caminar cap a un model de democràcia participativa on la gent percebi que té poder de decisió real. I la consulta popular del 13 de desembre també avança en aquest sentit. Tot i no ser vinculant (cal no oblidar això i tocar de peus a terra) l’experiència serà un autèntic precedent per la seva innegable vocació democràtica i pel seu convençut origen en la iniciativa del poble de Catalunya. Per tot això, ara és més que mai l’hora d’anar a les urnes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
